Solucions inspirades en el disseny de la natura

Restauració de lleres fluvials

L’activitat humana sempre ha estat relacionada amb el medi fluvial. Un dels serveis de restauració ambiental es mantenir nets els cursos fluvials d’estructures estranyes al medi natural, i de plantes invasives (al·lòctones); és una obligació, si volem conservar el medi natural.

Aquí és on es justifica plenament l’ús de les tècniques de bioenginyeria per a estabilitzar els marges dels rius, substituint l’ús de tècniques civils (com els murs de formigó per a canalitzacions o l’ús de murs d’escullera, que tant sovint malmeten la dinàmica fluvial i afecten la biodiversitat dels ecosistemes fluvials), per tècniques basades en l’aprofitament de materials naturals (com la fusta); afavorint el desenvolupament de la vegetació autòctona, per a consolidar i retenir el sòl de forma estable.

Així mateix, la presència invasora de la canya americana (Arundo donax) genera greus problemes a les lleres fluvials, tant pel què fa a la disminució dràstica de la flora autòctona -i de retruc, en la biodiversitat de la fauna-; com per la reducció del cabal i per tant de la capacitat hidràulica -amb un increment dels problemes de desbordament-. La retirada física dels rizomes i la seva trituració o la seva solarització són tècniques que TALIO realitza per solucionar aquest problema.

Restauració del medi natural

La construcció d’infraestructures o els espais degradats, degut a la pressió antròpica; generen ferides ambientals en el territori.

L’aportació de terra vegetal millorada, la creació de talussos amb pendents suaus, que faciliten la seva posterior revegetació; la realització de plantacions d’espècies autòctones, adaptades al biòtop del lloc; l’estabilització superficial del sòl dels marges, mitjançant malles orgàniques o geocel·les; la sembra de llavors herbàcies,… han estat i son tècniques que TALIO utilitza per afavorir la restauració ambiental de l’entorn danyat per les grans infraestructures, com a mesures correctores d’impacte ambiental.

En els últims anys s’han afegit altres tècniques, que han millorat la integració paisatgística en situacions més forçades. Com per exemple l’ús de tècniques de bioenginyeria del paisatge, que ha permès estabilitzar marges més verticals, tot permetent la seva perfecta revegetació; o l’ús de tècniques de projecció de substrats, que permeten revegetar talussos en roca.

Restauració dunar

En els darrers anys ha hagut una major sensibilització dins del marc de l’Estratègia Biodiversitat 2020 de la Unió Europea, per tal de recuperar la vegetació i la fauna pròpia dels sistemes dunars de la costa sorrenca mediterrània.

La pressió antròpica a la què s’han vist sotmeses les platges durant molts anys, ha causat la seva degradació paisatgística; eliminant a la pràctica els cordons dunars i, en conseqüència, destruint l’hàbitat necessari per la supervivència de la vegetació psammòfila i la seva fauna característica.

Les tècniques de bioenginyeria emprades, en aquest cas, són els denominats raspalls (tanca formada per l’alineació d’estaques); o bé l’ús de palissades de castanyer, que actuen reduint la velocitat del vent, per acció de la fricció que exerceixen; provocant la intercepció i dipòsit de la sorra que transportava.

Control de l’erosió

L’erosió del sòl és una greu amenaça, a escala mundial, per la sostenibilitat dels ecosistemes i la biodiversitat.

Des de TALIO sempre hem treballat en serveis de restauració ambiental per oferir solucions als problemes d’erosió, que de forma reiterada, ens anem trobant en diferents àmbits. Les tècniques d’estabilització de talussos, de bioenginyeria, les plantacions o les hidrosembres són tècniques que, degudament aplicades, utilitzem per controlar l’erosió.

En aquest sentit TALIO, empresa especialitzada en serveis de restauració ambiental, ha innovat i ha aconseguit desenvolupar una tècnica per substituir les tradicionals cunetes de formigó per cunetes verdes, que permeten el desenvolupament d’una coberta vegetal estable que, al pas de l’aigua es jeu; permetent la seva circulació, a la vegada que redueix la velocitat del flux, i manté un cert grau d’infiltració regulada al sòl.

Eliminació d’espècies invasores

Els nostres rius i rieres estan envaïts per espècies invasores al·lòctones, que deterioren la biodiversitat pròpia del bosc de ribera. La principal espècie invasora que es troba a les lleres de rius i rieres de Catalunya, és la canya (Arundo donax). La canya americana té una capacitat molt alta de rebrot, i forma grans densitats de rizomes, que fan impenetrable per a la resta d’espècies.
El procediment més efectiu per l’eliminar-la, és el sistema d’extracció de rizoma i triturat d’aquest. És un sistema molt efectiu. Consisteix en el triturat de la part aèria, l’extracció del rizoma (separant-lo del sòl -si és possible-) i el seu posterior triturat.

Un cop triturat, el residu és un compost vegetal que es pot aprofitar, com adob per a camps de conreu; millorant l’estructura i quantitat de matèria orgànica del sòl, o bé es pot deixar estès en la zona de triturat. D’aquesta manera s’optimitza la sostenibilitat, el reciclatge i es minimitza les emissions.

Sistemes alternatius d’erradicació

Cas que hi hagin punts on no es pugui erradicar la canya per extracció de rizomes -pels motius què siguin-, existeixen sistemes alternatius d’erradicació:

• Solarització: consisteix en desbrossar la part aèria i instal·lar una làmina/manta de polipropilè d’alta densitat, (especial per a l’erradicació de canyes), molt ben grapada. D’aquesta manera quan la canya vol rebrotar, es troba un parament físic que no li deixa passar la llum; i una alta temperatura que la solaritza. És molt adequat per a esculleres o murs de pedra amb canya.
• Inundació: La canya no es capaç de sobreviure amb aigua estancada a les seves arrels. Si ho permet l’orografia, es poden construir petits dics que mantinguin l’aigua estancada i erradiquin la canya.

Un cop s’ha erradicat la canya, és molt important la revegetació posterior. Hi han vàries possibilitats, però les més efectives són les següents:

• Revegetació amb canyís: Si hi ha canyís al voltant, aquest colonitzarà la zona erradicada amb molta facilitat. Un cop establert el canyís, la canya no té capacitat de envair-ho.
• Revegetació amb plantacions: Per evitar que es torni a implantar la canya, la millor manera és donar ombra a l’espai, i consolidar un bosc dens. Així, s’ha de fer una plantació de bosc de ribera molt densa, amb espècies de ràpid creixement (Salix, Populus, oms) i de ràpida proliferació.

Apart de la canya, hi ha altres espècies invasores molt esteses en les lleres del nostre territori; tals com robínies, ailants, raïm de moro o cortadèries (aquestes en menys número). Per a poder combatre-les, s’haurà de valorar el nivell d’afectació i l’estat vegetatiu en el què estan; ja que el sistema d’erradicació varia depenent les espècies i les condicions.