Busquem l’equilibri natural entre el gris i el verd

Mur de gabions

Un gabió, consisteix en una capsa o gàbia -d’aquí el seu nom-, normalment de forma prismàtica, rectangular o quadrada, elaborada amb un enreixat metàl·lic de malles hexagonals d’acer de triple torsió o malles electrosoldades, confeccionades amb filferro d’acer galvanitzat reforçat.

Aquests gabions s’omplen amb pedra de cantera, còdols, formigó reciclat…, però també es poden farcir d’altres materials: com la fusta, el vidre, o altres elements de què es disposi; resultant estructures ornamentals o artístiques.

Aquestes estructures, TALIO les acostuma a muntar “in situ”, sempre que l’obra ho permeti; podent-se muntar prefabricades -quan l’execució no és viable, com és en el cas d’emergències-; si el temps d’execució és molt reduït, o ho és l’espai -per exemple, en una via fèrria-.

Tot el filferro de la seva estructura i tirants, és galvanitzat, reforçat amb alumini (95 % Zn + 5 % Al) i compleix la Norma EN 10218-1-2, relativa a la resistència; la Norma EN 10244-2, relativa a la galvanització; la UNE 36730, referent a la qualitat dels gabions de malla de triple torsió; i la UNE 10223-8, referent als gabions de malla electrosoldada.

TALIO, empresa especialitzada en tècniques d’obra civil mediambiental, recomana l’execució dels gabions, amb la pedra col·locada manualment a les cares vistes. D’aquesta forma concertant, les pedres realcen l’estètica de l’actuació, i l’eleven al nivell d’art; podent-se aprofitar per a construir mobiliari urbà (bancs, papereres, baranes, fonts, o altres elements decoratius).

Característiques intrínseques:

A part de la seva funció ornamental, és una alternativa òptima per substituir els murs de contenció; els quals han de ser tractats i dimensionats com a murs de gravetat, aprofitant així les seves característiques intrínseques:

• Auto-portants, no cal fonamentació.
• Permeabilitat, no cal considerar sobrecàrregues hidrostàtiques.
• Admeten deformacions, sense deteriorar les seves característiques.
• L’acabat és immediat, un cop tancat es poden carregar.
• Aspecte molt integrador en el paisatge.
• Té unes folgances en les entregues de + 50 mm, doncs treballem amb pedres d’aquesta mida.

Normalment es subministren plegats, per al seu fàcil transport i muntatge “in situ” a la seva ubicació definitiva. Cosint-se interiorment i compartint les seves cares, cohesionen l’estructura i d’aquesta forma, ens permet elaborar línies corbes i entregues directes als diferents nivells o elements perimetrals; cosa que les estructures executades amb mòduls prefabricats o premuntats, no ho permeten o és molt més difícil.

Murs de terra armada

Els anomenats murs verds, murs de terra o murs ecològics, realment són estructures de terraplè compactades i armades horitzontalment per estrats, amb diverses tipologies de geomalles d’alta resistència a la tracció, estructurades de manera que el seu parament verticalitzat permet la seva revegetació potencial.

Aquests sistemes, es construeixen amb estructures autoportants mitjançant geomalles, geotèxtils, panells tridimensionals, sistemes de confinament cel·lular o armadures; que per la cara exterior, van recobertes amb altres geomalles més selectives, que impedeixen el moviment de fins al seu interior; impedint la pèrdua de sòl i, permetent la seva revegetació.

La teoria del funcionament es basa en el reforçament del terreny, mitjançant el suport reticular, que transfereix una major capacitat portant al terreny.

Murs de terra armada
| Diverses Tècniques

Les diverses tècniques d’obra civil mediambiental de terraplenament amb terres i amb el reforç adequat, permet construir aquestes estructures, potencialment revegetables, en el nostre clima mediterrani; amb angles externs variables de fins a 68º i sense limitacions d’alçada, i amb espectaculars resultats i perfectament integrades al paisatge, encara més, si es compara amb altres estructures de contenció tradicionals.

Generalment, es plantegen com un mur de gravetat per a contenció de terrenys, tant en talussos de desmunt (no és massa convencional, degut a la sobre excavació), com en terraplens, presentant una sèrie d’avantatges respecte a altres alternatives:

• L’emplaçament dels murs acostuma a ser a la zona on es localitzen els terraplens, amb el què el seu rendiment és òptim, en no haver de realitzar sobre excavacions.
• Un cop realitzada l’estructura del mur i el farciment posterior, es poden dur a terme mesures correctores de revegetació, mitjançant la plantació d’espècies arbòries i arbustives i posterior hidrosembra de la cara vista del mur “verd”.
• Un altre avantatge del sistema és que es basa en la rapidesa de l’execució, que el fa molt adequat per resoldre problemes en feines d’emergència.
• La capacitat per absorbir els assentaments diferencials del terreny. No necessita fonamentació, en treballar per gravetat; és una de les seves característiques.

Murs de terra armada
| Diverses Tècniques

• Permeabilitat del parament exterior, que garanteix el drenatge del terreny; mantenint-ne la integritat estructural. El parament extern i l’armadura de reforç constitueixen una única estructura, continuada i solidària.
• Característiques especials de fono-absorbència del parament extern, que el fan molt útil per a la utilització com a pantalles acústiques; podent absorbir valors elevats d’energia cinètica, constituint un obstacle pràcticament impenetrable, cas d’accident.
• Possibilitat d’acabat amb un parament solidari o combinat amb la tècnica de gabió de pedra; per tant, es pot fer servir en ambients inundats o propers a làmines d’aigua.
• Sostenibilitat ecològica, per l’estalvi de recursos com a formigó, acer o pedra per m2, comparat amb els sistemes de murs de contenció tradicionals, incloent esculleres o gabions.

Existeix al mercat algunes tècniques desenvolupades, per tal de facilitar el muntatge, com els murs jardinera de fusta, gabions farcits parcialment de terra, paraments cel·lulars prefabricats, sistemes de confinament cel·lular amb geocel·les plàstiques horitzontals, sistemes d’encofrats rígids perduts tipus Terramesh, etc…

Cunetes i baixants revegetades

Dintre dels Sistemes de Drenatges Sostenibles, es troben les cunetes verdes. Aquestes tècniques d’obra civil mediambiental tracten d’elements lineals, revegetats amb especies herbàcies, amb una barreja de lleguminoses i gramínies, formulades específicament per a la zona a protegir; per tal que esdevingui una coberta estable, autosuficient i de baix manteniment.

Les cunetes verdes es recomanen conformar-les amb seccions simètriques o asimètriques naturalitzades, dissenyades per un caudal hídric igual que les cunetes tradicionals, revestides amb formigó.

Estan projectades per conduir i “entretenir” el volum de d’aigua, per tal d’infiltrar-se en el freàtic i afavorir la seva recàrrega; permetent la infiltració a capes inferiors. Han de generar velocitats inferiors a 1 ó 2 m/s a l’aigua circulant, per a què les partícules en suspensió es puguin sedimentar i no apareguin problemes d’erosions.

Aquesta tècnica es pot implantar al llarg de qualsevol infraestructura lineal (com carreteres i carrers residencials, parterres de gespa…), i per tractar aigua de vessament d’àrees impermeables (com per exemple zones industrials, etc…)

Extrapolant aquesta tècnica, es pot recomanar per a substituir les baixants prefabricades o cunetes de guarda (revestides de formigó i per tant impermeables), amb l’aplicació de geomalles tridimensionals reforçades; les quals controlaran l’efecte erosiu d’arrossegament per tracció, aixaragallant la pendent i els problemes greus d’inestabilitat que poden ocasionar les baixants tradicionals.

En baixants amb molta pendent, la coberta herbàcia implantada, escollida agroclimàticament, al rebre el caudal d’aigua d’una avinguda, queda literalment “pentinada” a favor de la pendent; protegint la secció de la baixant i recuperant-se, desprès de l’episodi de pluges. A més resta més integradora en el paisatge, que les cicatrius de les acostumades baixants de formigó.

A la recepció d’aquestes baixants, es recomana instal·lar un embornal dissipador (gabions, esculleres, basses de laminació), sorrals o pous d’infiltració; per tal de poder controlar els escorrentius i afavorir la recàrrega del freàtic, eliminant una gran acumulació puntual de caudal (polsos), aigües avall.